Rosa Estaràs i Pepe Cansado es casaren a Valldemossa

En tot moment la cerimònia es caracteritzà per l'emoció que embriagava la parella i per la seva senzillesa. La novia lluïa un senzill conjunt de tonalitat beix amb flors de tela a la falda i una jaqueta torera a joc amb el vestit, les sabates i la bossa de xarol. Com a complements portava un collar i una polsera de perles. Pel que fa al novii, aquest lluïa un vestit obscur idoni per a l'ocasió.

La parella havia guardat en silenci la seva intenció de contreure matrimoni i, així, foren nombrosos els veïns del poble que quedaren sorpresos per la cerimònia.

Entre els assistents, a banda de la novia i del padrí del novii, no hi havia cap altra cara de polític. En el decurs de la cerimònia, el regidor Torres lloà la feina d'Estaràs afirmant d'ella que «duu el nom del nostre poble allà on va».

Després de la lectura dels articles del Codi Civil, els noviis es col·locaren les aliances, que foren portades per la neboda de Rosa, Clàudia. Tot seguit, la parella, entre l'aplaudiment de tots els presents, es besà i rubricà l'acta de matrimoni.

El pares del nou matrimoni, els germans de Rosa i els padrins de José mostraren la seva alegria en una cerimònia en la qual no faltà la pluja d'arròs ni la de pètals de flors.