«La gran bugada» engolí nins i pares en un espectacle total de música a la Caixa

La gran bugada, amb música d'Alec Roth i texts de la poetessa Jo Shapcott, esdevingué un espectacle total, esquitxant amb força el públic que hi prengué bona part en ell fent les veus del cor. Des del primer moment en què el presentador de l'espectacle, el clarinet Albert Gumí, pujà sobre l'escenari, el prodigiós fenomen de la comunicació s'aconseguí. D'ençà d'aquell inicial moment, es perllongaren les dues hores que gairebé durà el concert. La veu mestra del baríton Jordi Ricart, encetava les cançons acompanyat, a més de per Gumí, pel violoncelista Lito Iglesias i el piano de Jordi Vilaprinyó. Així, se succeïren temes com ara El cant del mitjó desaparellat, La guerra dels mocadors, La cançó del bressol de madame Le Duvet, Calçotets o La Cançó del jersei estès.

El punt i final al concert el posà El cor de l'estenedor on el públic amb les seves veus s'identificà amb les robes que havien passat prèviament per la bugada fent palesa la seva alegria per poder passar unes hores al Sol.

Aquest concert, que s'estrenà a Londres ara fa quatre anys, esdevingué a més de molt entretengut, en un espectacle didàctic i amb grans dosis d'imaginació i sensibilitat artística. A través del seu art, els tres músics i el baríton Jordi Ricart posaren en relleu que les reivindicacions dels calçons blanc, la marejada col·lectiva de tota la bugada després de passar pel centrifugat, el fet que un mitjó lluny del seu parell s'acabàs deprimint o la guerra que organitza un fràgil mocador, entre d'altres sentiments i experiències...