Arqueòlegs alemanys descobreixen el palau del primer emperador de la Xina

La troballa s'ha localitzat vora l'exèrcit de guerrers de terra cuita

AgènciesBerlín12/03/00 0:00

Arqueòlegs alemanys han descobert el palau del primer emperador xinès, Shi Huangdi, situat als voltants de la seva tomba, el monumental conjunt protegit per milers de soldats de terra cuita que va ser descobert el 1974 i data de dos segles abans de Crist. La troballa s'atribueix als geofísics Helmut Becker i Joerg Fassbinder, del departament bavarès de conservació de monuments, els quals detectaren la presència del palau prop de la ciutat de Xian, antiga capital de la Xina, a través d'uns nous magnetòmetres.

Les proves revelaren la localització de les estructures d'edificis ordenats en perfecta simetria, peces d'un trencaclosques que permeten reconstruir els plànols de la ciutat de Wah ze Gang, de la qual fins ara sols se'n coneixia poc més que el nom. Les instal·lacions del palau, a dos o tres metres de la superfície, formen part de la residència de Shi Huangdi (259-210 aC) i la seva extensió pot arribar a les cent hectàrees. Segons els científics, el complex recorda la Ciutat Prohibida de Pequín, ja que té una estructura arquitectònica similar.

Wah ze Gang fou suposadament el centre de l'imperi de Shi Huangdi, el punt neuràlgic en el qual confluïen totes les informacions procedents dels seus vasts territoris i des d'on s'impartien les ordres per mantenir-los sota control.

L'emperador que l'any 247 aC va ser coronat com a rei als nou anys anà acaparant de cada cop més poder.
Amb l'ajuda de dos ministres fidels conquerí tots els petits estats xinesos, fins que l'any 221 aC es convertí en el primer emperador, títol que després ostentarien tots els seus successors durant més de 2.000 anys. Per assegurar-se el seu poder, Shi Huangdi reuní a la seva cort tota l'aristocràcia del país, envià als calabossos els filòsofs i ordenà cremar tots els documents de l'escola de Confuci.

A Occident, el seu nom possiblement hauria passat desapercebut si no fos perquè el 1974 uns camperols descobriren enfront de les portes de Xian, a 65 quilòmetres de la recent troballa, un pou en el qual trobaren puntes de llança i restes de figures de fang.