El pacifisme de John Lennon, qüestionat per un ex espia britànic, es reafirma en la Xarxa

D'ençà l'ex espia britànic David Shayler afirma haver vist el nom de John Lennon relacionat amb suposades contribucions a l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) i al moviment pro-drets civils a Irlanda del Nort, són varis els llocs que defensen en Internet el pacifisme del mític integrant de The Beatles, assassinat el 8 de desembre de 1980 per Mark Chapman. 'www.geocities.com/SoHo/Lofts/9260/ john.html', pàgina dedicada al músic, qualifica a Lennon com a un dels majors talents «de tots els temps» i un «pacifista» que tornà l'Ordre de l'Imperi Britànic que li fou concedida pel seu govern. Aquesta web destaca dues composicions: 'Give peace a chance', gravada durant 'La cama de la paz', i 'Imagine', a la qual atribueix el caràcter d'himne pacifista. També d''Imagine' com a himne pacifista «en aquella conflictiva època» parla l'autor d''El Cementerio del Rock' (www. geocities.com/üpadillavazquez/johnlennon/johnlennon.html). Aquesta pàgina recorda que el naixement de l'ex Beatle coincidí amb el bombardeig de l'aviació nazi sobre Liverpool en 1940. La rebeldia juvenil, que en el cas de Lennon l'acompanyà durant la resta dels seus dies, és l'argument principal de les pàgines dedicades a ell a Beatles 2000 (members.xoom.com/beatles2000/). Per la seva banda, a 'www.geocities.com/Hollywood/Academy/1317/cinito13.html' se l'anomena com a «incansable activista per la pau i els drets humans». Una altra mostra de la relació amor-odi que mantingué amb el govern britànic és a la biografia 'no autoritzada' que s'ofereix a 'www.geocities.com/Eureka/3353/lennon.htm'. En aquesta web es recorda que el músic es negà a actuar a Sudàfrica com a mesura de protesta contra l'apartheid, mentre que a Toronto convidà a la joventut mundial «a declarar el seu rebuig a la guerra de Vietnam».