Un bon dia de fa gairebé quaranta anys, en tornar a Menorca a
fer"hi l'acostumada estada d'estiu, Gabriel Llambies Llabrés
s'adonà que l'arada de la seva finca havia desaparegut. Interrogat
el pagès, aquest li digué que l'havia emprada de combustible per
escalfar"se a casa. L'hivern potser havia resultat massa rigorós
aquell 1963, i l'estri, aleshores, no donava altra utilitat més
natural. Era una arada que no llaurava, és a dir, una pura fotesa
sense sentit, obsoleta i inútil però que com a aliment de les
flames adquirí de nou sentit, tot i ser únic i irreversible:
esdevenir, successivament, foc, calor, fum, cendres. O sigui,
polseguera que el vent escampa. No res.
Llambies encara recorda vivament la impressió colpidora que
aquell fet va produir"li. S'adonà que, en l'esdevenir més proper
"de fet, més prest que tard", un gavadal important i significatiu
de les formes de producció i d'oficis tradicionals quedaria
anorreat, literalment aniquilat per sempre més de la faç de l'illa.
«Acabarà que ningú no en sabrà un borrall, d'aquestes coses de les
feines i les eines tradicionals de producció», es va dir a si
mateix. A partir d'aquell moment, sense proposar"s'ho expressament,
Llambies s'havia convertit en un recalcitrant i sistemàtic cercador
de tots els materials que li venien a les mans. Es va fer
col·leccionista de tota mena d'elements lligats amb l'etnografia de
Menorca, aplicada a les formes i mètodes de treball. Llambies,
doncs, acabaria sent un involuntari però providencial etnògraf.
Vull dir un implacable recol·lector de béns etnogràfics de la terra
nadiua. Quasi quatre dècades després, ha aconseguit reunir una
col·lecció extraordinària, sense parió, integrada per unes tres mil
peces. Cap altre particular ni cap institució cultural menorquina
no pot posar"se a l'altura de Llambies. La seva obra és ingent,
gairebé irrepetible. La pena, però, és que tota la immensa
concentració de peces roman tancada, sotmesa de moment a un pur
emmagatzematge. Es troben acaramullats en tres dipòsits que sumen
600 metres quadrats. El valor cultural és literalment incalculable.
Ara bé, el mercat balla al voltant dels 60 milions de pessetes: la
quantitat que Llambies hi du despesa.
És cert que la intenció més coral de Llambies és arribar a
construir un museu. Però el projecte, si ha de posar en valor tot
el material ingent de què es compon, resultaria força complicat
econòmicament i tècnicament. Convicció i desigs de construir"lo no
li manquen. Ara bé, sembla que caldria comptar amb l'ajuda de
l'Administració, en qualsevol dels seus nivells.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.