Tresors de l'Església per explicar la Bíblia

El museu Bíblic, un dels més importants de l'Estat, ofereix nombroses possibilitats per entendre la religió

Joana NicolauPalma13/02/00 0:00

Riqueses té l'Església i la de Mallorca és una de les de l'Estat que més en té i més bé les guarda. El Museu Bíblic de Palma és un d'aquests millors exponents. Ubicat a la casa de l'Església, antiga seu del Seminari, i amb possibilitat de ser visitat per col·legis prèvia cita concertada, ofereix tot un important i atractiu llegat de l'antiguitat. Des de les civilitzacions més antigues com la de la dinastia mesopotàmica d'Ur i la ciutat de Babilònia, passant pels secrets més misteriosos d'Egipte, fins a una curiosa i valuosa col·lecció d'objectes de la història d'Israel passant per la incipient ecologia palestina i l'arqueologia cristiana troben el seu lloc en el quart pis, en que s'ubica aquest museu.

És un dels millors juntament amb el del santuari de Montserrat.
De totes les peces que en ell es custodien destaca una mòmia egípcia en perfecte estat de conservació i al voltant de la qual s'articula gairebé tot el recinte museístic. Aquesta fou cedida el 1907 pel mandat britànic de Palestina a una expedició mallorquina, encapçalada per Bartomeu Pascual, promotor del museu, que ja es desplaçà a aquella vorera de la Mediterrània per tal de recaptar el màxim possible de documents i peces de l'antiguitat suficientment atractius per treure endavant aquesta iniciativa. La mòmia correspon a un jove funcionari de setze anys que morí per causes naturals l'any 31 abans de Crist, ja en el període saïta. D'ell se sap que s'anomenava Irt-hor-ru i que tot i ser casat, se sap pel collar de llavors que porta al coll que no tenia descendència.

El sarcòfag en què jeu, en fusta d'un arbre denominat «sittim», està així mateix excel·lentment conservat. Ni un sol corc s'hi troba. En ell els jeroglífics expliquen com va viure i com demana a Déu que sigui la seva vida després de l'òbit.

Tot i que aquesta peça és la més atraient del museu, la més antiga de totes és una col·lecció de 750 tauletes cuneïformes en fang de la tercera dinastia d'Ur, datades en el 2300 abans de Crist i treballades en llengua neosumèrica. Tot i les seves petites dimensions, de gairebé tres centímetres de llarg per tres de d'ample, en elles s'hi troben escrites des d'oracions a factures administratives, mostra de l'avanç d'aquesta civilització.