Neix Jules Verne, escriptor genial (1828)

Miquel Ferrà i Martorell08/02/00 0:00

Neix a l'illa Feydau, de la ciutat francesa de Nantes (Loira inferior), Jules Verne, primer fill de la família de l'advocat Pierre Verne i de Sofia, que de fadrina tenia els llinatges Allotte de la Fuye. El dia que el nadó rebé les aigües baptismals, son pare el presentà a tots els seus parents i anuncià, amb tota la solemnitat del moment, que aquell fill seu també seria advocat i que es posaria al davant del seu bufet quan ell ja no hi fos. Pierre era fill de jutge i professional de la classe mitjana, és a dir, la burgesia, que aleshores dominava la política, l'economia i la cultura, columna vertebral d'un país que passava per la monarquia, la república i l'imperi en molts pocs anys. I la burgesia tenia un codi moral que Pierre Verne practicava fil per randa. Ell, com tants altres caps de família, de professió liberal, tenia una seguretat absoluta en els propis valors que eren l'esperit de feina i d'estalvi, el puritanisme, la conducta més seriosa i la religió formal de conveniència. Era molt important, per a sobreviure en el món social on Jules acabava d'arribar, la posició econòmica per tal que ningú no pogués sentir llàstima de ningú. Des que Jules caminàs a quatre potes ja tractarien d'inculcar"li, a través d'una serventa qualificada primer i una institutriu després, l'amor a l'ordre i el terror al desordre, el respecte sagratíssim al principi d'autoritat, la manca d'idealismes i sensualitats que mai no portaven als doblers i la vocació de lucre sobretot i entre tot. Pierre Verne era un home, doncs, de puntualitat i ordre.

I decidia el destí del nin acabat de néixer amb un desig que no admetia cap contra. Així, doncs, Jules Verne era programat «misser en lleis» per tres motius. El primer, per tradició familiar; el segon, perquè aquell títol proporcionava una posició econòmica i social respectable; el tercer, per heretar amb totes les seves conseqüències el bufet patern i també per poder reintegrar a la família les despeses de la seva criança i educació, plusvàlua inclosa. Però Jules Verne viu a Nantes i passa la seva infantesa a un port de mar que dia rere dia es va omplint amb el ressò de les terres exòtiques i dels dominis colonials. Això i la presència de les 'catedrals de cordam i lona' que són els vaixells de vela, li desperten, ja de ben petit, els somnis d'aventura. Amb aquestes curolles al cap, Jules Verne fuig de ca seva als onze anys i es contracta com a grumet a una nau que ha de partir rumb a l'Índia.

L'aventura serà frustrada pel pare que arriba als molls abans que salpi el veler. Un cop a casa i al davant de la mare i els germans, Jules és fortament apallissat per son pare amb corretja i sivella. I per si això no basta és tancat molts dies a pa i aigua. Però, com diu un biògraf, «una cosa encara pitjor que el càstig físic és la pressió moral que Pierre Verne exerceix sobre el seu fill arrabassant"li la promesa que des d'aleshores només viatjarà amb la seva imaginació». Això suposarà per al nin un terrible trauma. Després dels estudis elementals i mitjans, serà enviat a París per a cursar"hi la carrera de Dret. I allà estant viurà les febres revolucionàries. Ja el febrer del 1848, estudiants i treballadors ataquen les Tulleries i proclamen la República. Verne descobreix a la capital francesa un nou món i també la vocació irrenunciable: Serà escriptor!