La vida aventurera de Salustiano Olózaga (1831)

Però com a representant de l'ala esquerra del progressisme criticà molt durament el creixent autoritarisme d'Espartero, que poc a poc prenia el paper de dictador i va fer una aliança amb els moderats per tal d'enderrocar-lo, cosa que s'esdevingué el 1843. La reina el nomenà primer ministre, però aquest càrrec es va veure exonerat pocs dies després, i fou Olózaga acusat de coaccionar Isabel II per tal d'obtenir la seva signatura en un document de dissolució de les Corts. Evidentment, l'acusació era falsa però els seus enemics nombrosos i va haver de fugir del país altre cop, aquesta vegada a Londres, puix hauria estat detingut i processat. Ja tornava ser a Madrid quan s'establí a l'Estat espanyol el Bienni Progressista i els seus correligionaris que no l'havien oblidat el presentaren a les eleccions.

Altra vegada obtenia prou nombre de vots per ser diputat a les Corts constituents de 1855. Des de la seva tribuna s'oposà, aleshores, al predomini dels moderats i es va sumar al Pacte d'Ostende, el 1866, que preparava la revolució de 1868 contra la monarquia borbònica i que fou anomenada «La Gloriosa»... Encara fou diputat a les Corts Constituents de la nova situació, on fracassà la monarquia d'Amadeu I de Saboia. Abans s'havia intentat la candidatura de Hohenzollen per a la Corona espanyola però les negociacions resultaren estèrils. Ja només restaria, el 1873, el camí de la República. Amadeu I, duc d'Aosta, havia arribat a Espanya aquell mes de gener de 1871 i malgrat la seva bona disposició fou tractat amb desconfiança.

Dos anys després, quan una guerra civil, la carlista, complicava encara més la situació política espanyola, moria Salustiano Olózaga, un home nascut per a la política i de la política. Originari d'una família basca-riojana de Logronyo, Olózaga deixà la petjada d'una existència, realment, aventurera.