Neix una ciutat turística: Palma-Nova (1934)

Miquel Ferrà i Martorell20/12/99 0:00

Ja és sabut que Sóller és una vall on la terra ha estat molt dividida entre ls hereus de cada família, petits horts, que ajudaven a omplir el rebost familiar, un cop comercialitzades les taronges a través de cooperatives. Els sollerics, relativament nombrosos, que emigraven a Puerto Rico i Cuba, sortint de ca seva, a Mallorca, quan no tenien més que quinze o setze anys i que per allà feien, si tenien sort, fortuna, s'acostumaven a espais molt més amplis, a finques que es recorrien, ben sovint, a cavall, i a plantacions de moltes hectàrees. Un cop amb els doblers a la butxaca, retornaven a Sóller, milloraven la casa pairal, quan no la reconstruïen totalment, de vegades seguint l'estil dels palauets del «Viejo San Juan» i provaven d'invertir els seus capitals en terres i negocis. En el primer cas, poques terres hi havia dins el terme municipal solleric i les cercaven arreu de Mallorca, allà on n'hi hagués de disponibles a la venda.

Un d'aquells sollerics que s'havien enriquit a les Antilles era el senyor Llorenç Roses Siragusa, un home franc i generós, de clares idees democràtiques. Comprà la possessió de ses Planes a Calvià, amb la marina corresponent, i una gran idea acudí a la seva ment. Coneixedor de llocs turístics com Niça, Montecarlo, Biarritz... pensà que la seva Palma-Nova, una denominació que defineix quines eren les seves intencions, podria constituir, en paraules seves, la «millor colònia turística de la Mediterrània». Llorenç Roses encarregà a Josep Garay els treballs de planificació i ordenació d'aquella propietat on s'hi establirien balnearis, parcs, jardins i belles illetes de xalets. Amb hermoses vistes a la mar, la badia de Palma, i a la muntanya, la serralada de na Burguesa, aquella idea semblava excel·lent.

A la memòria de l'urbanitzador es deia: «Palma-Nova es troba situada entre la carretera d'Andratx i la mar. Per la seva bellesa natural, tant com per la seva situació no molt allunyada de Palma, catorze quilòmetres, el terreny a urbanitzar reuneix les millors condicions per esser convertit en una veritable ciutat-jardí. L'arquitecte ha començat per establir en principi un pla topogràfic rigorosament exacte de la zona i l'examen de les cotes d'altitud mostren dues castes de terreny, l'oriental, quasi plana i semiplana , lleugerament accidentada, i l'occidental, que constitueix un cinturó boscós...».

Totes aquelles expectatives foren amplament superades. Palma-Nova esdevingué una autèntica Nova Palma.
Però al cap de tres anys venia la guerra civil, el projecte era paralitzat i el patrici Llorenç Roses injustament executat pels feixistes sublevats contra la República. Un autèntic assassinat que encara avui clamaria revenja si no fos perquè els assassins ja han passat a «pitjor» vida.