Nadal s'apropa amb la dolçor de la tradició

El torró, un aliment imprescindible d'aquestes festes, requereix un llarg procés d'elaboració

El procés d'elaboració del torró requereix paciència i dedicació. Moltes hores de feina per endolcir la vida. Fotos: J.MOREY

Assumpta BassaPalma19/12/99 0:00

«Ara ve Nadal menjarem torrons i amb la ximbombeta cantarem cançons». La tradició mana que per aquestes festes a totes les taules no hi manquin aquestes postres. I cal fer-li cas, perquè a ningú no li amarga un dolç i a més tenint en compte que, per menjar, cada dia no és Nadal. Amb uns minuts desapareix, però la tasca d'elaboració no és tan senzilla, requereix, molt de temps i molta destresa sobretot quan les mans són les responsables que aquests dolços arribin a casa nostra. Són els torrons artesans, aquests que tenen un sabor molt especial. I n'hi ha molt per triar.

L'escola de cuina Alcari de Palma juga amb la tradició i la modernitat. Va començar a elaborar els torrons el passat mes de novembre i ara gairabé ja en té tota la producció distribuïda. Vuit alumnes i responsables de l'escola han estat els encarregats, dia a dia amb paciència i dedicació, d'anar preparant els torrons.

Comencen els preparatius. S'ha de fer la pasta reial que es la versió mallorquina del massapà. Aquesta està composta d'ametlla i de sucre. «Totes les aromes que s'hi afegeixen segons el sabor són totalment naturals», explicava la directora de l'escola, Margalida Mulet. Aquest any s'han fet sis varietats: de nous, tòfona, taronja, del rei moro, coco i de bresca de mel. Després, tampoc no podien faltar les tradicionals coques de torró. Cada any van descobrint nous sabors. De moment ja han fet nou varietats, algunes s'elaboren sempre i altres es van intercanviant. Els més clàssics són el de taronja, nous i tòfona. L'any passat n'hi havia un de roses.

Anem per feina! A les cuines estan preparats tots els elements: una màquina refinadora a través de la qual es mol l'ametlla, una altra màquina, la pastadora, una balança i les mans. Així de simple i així de complicat.

La primera passa és moldre l'ametlla. Ja està a punt i ara s'ha d'elaborar la pasta. Sucre i ametlla. Ja hi ha una cosa feta, ara se li ha de donar forma. S'han d'elaborar les barretes i per això se'ls dóna una forma especial. Cadascuna d'elles passa sis vegades per la mà; quan la passen, li donen forma, la glacegen, la retallen i l'ornen. Cadascuna d'elles amb motius diferents. Per a tot aquest procés es necessiten uns deu dies per cada tongada fins que estigui sec.