Abraçar totes les dimensions de la pobresa

Les àrees de treball en què es fonamenta la Fundació Vicenç Ferrer conformen un programa integral

05/12/99 0:00

T. GELABERT. Anantapur. De quina manera es pot crear prosperitat a partir de no res? Com és possible estructurar una societat que no té consciència de ser-ho? Com es deixa de ser pobre? Diumenge passat acabàvem amb la conclusió a la qual ha arribat la Fundació Vicenç Ferrer per donar resposta a totes aquestes preguntes: mitjançant la mobilització social i l'autogestió. Però això que pareix tan simple, no ho és. La pobresa té moltes vessants. La Fundació Vicenç Ferrer lluita en contra de cada una d'aquestes pobreses.

La ignorància, les malalties, la desunió i la desorganització, la misèria, la sequera... aquestes són algunes de les dimensions de la pobresa. Amb cada una d'elles fa feina la Fundació Vicenç Ferrer per aconseguir alliberar tota una nació d'un sistema d'injustícia i desigualtat.

Això està sent possible gràcies a un programa integral que abraça totes les àrees socials. El seu objectiu és cobrir les necessitats bàsiques i això ho fa a partir de sis camps d'actuació: educació, dona, salut, minusvalideses, habitatge i ecologia.

Des de la Fundació s'entén l'educació i la cultura com l'eina fonamental per transformar la societat i aconseguir el desenvolupament social i econòmic del poble.

A les escoles de la Fundació fan feina homes i dones de la casta dels intocables, els dàlits. A hores d'ara més de 62.000 nins van cada any a escola. Per aconseguir aquesta fita dins el si d'un poble que pensa que no té dret a l'educació i que ha de fer feina des de la infantesa per poder malviure, la Fundació ha ideat un sistema gairebé infal·lible: a cada un dels infants escolaritzats li obre una llibreta d'estalvis i, per cada curs acabat, hi ingressa la xifra de 400 rúpies per als nins i 500 rúpies per a les nines. El perquè d'aquesta diferència és molt simple : si les nines cobren tant com els nins, els seus pares s'estimen més enviar-les a fer feina. D'aquesta manera les nines tenen el mateix dret a la cultura que els nins i a poc a poc es van canviant conceptes molt arrelats, com les bodes entre els adolescents o la manca de planificació familiar.