Present i futur de la novel·la catalana, revisats pels escriptors mallorquins

Convidats pel coordinador del cicle Antoni Serra i moderats pel professor Pere Rosselló, els escriptors van intervenir ordenadament, aportant la seva visió particular. Antònia Vicenç, la primera a intervenir, traçà una panoràmica gens encoratjadora, que resumí amb una pronòstic de futur final ple de sentit: «el 2000 passarà de llis mentre que la literatura light s'anirà estenent», com a producte d'una «societat actual consumista i poc exigent», que «compra llibres però no llegeix». Reprenent el tema de la fi de mil·lenni, Miquel Bezares formulà la il·lusió literària de l'efecte 2000, del retorn al 1900 i la possibilitat de reviure la fecunditat artística d'aquest segle, perquè, apuntà, «el creador no té en compte qui són els seus contemporanis». Contundent va ser la intervenció del més jove de la taula, Albert Herranz, que reclamà una major atenció a manifestacions culturals com la música pop, el còmic o el cinema no comercial, elements que s'haurien d'integrar en la societat no homogeneïtzada que cal per la bona salut de la literatura.

A diferència dels altres ponents, Llorenç Capellà centrà la seva intervenció en una crítica al paper exercit per les institucions i l'actitud de la societat. Com a colofó, Biel Mesquida féu un passeig amb 13 contes, en què no oblidà repassar la figura del crític o la responsabilitat lingüística de l'escriptor.