«L'enfant n'a pas grosse mine» (1694)

Miquel Ferrà i Martorell21/11/99 0:00

Pierre Bailly, un nebot del pare de Voltaire, comunica a la seva família de províncies el naixement del cinquè fill a casa dels Arouet, que no és altre que el que serà poeta i prosador de fama universal, esperit atrevit i curiós, viatger per Anglaterra i Prússia, que passaria gran part de la seva vida a Ferney, prop del llac de Ginebra, realitzant la producció literària més considerable i variada que es pot imaginar. Conreà tots els gèneres i es va saber distingir en tots: La tragèdia (Zaira, Mèrope, Mahoma), la història (Carles XII, Lluís XIV), el conte (Candid, Zadig, Micrómegas), la crítica (El Temple del Gust, Observacions sobre els Pensaments de Pascal), l'epopeia (L'Henriada, Poema a Fontenoy), la filosofia (Cartes filosòfiques, Diccionari filosòfic, Assaig sobre els costums etc.) i moltes obres més. Però anem a l'anècdota del seu naixement. Pierre Bailly escrivia tal dia com avui que «l'enfant n'a pas grosse mine» o en altres paraules, el nin em sembla molt poqueta cosa, i afegeix que sa mare, Marie Marguerite Daumard ha estat molt malalta a causa de l'infantament. Voltaire, per tant, va néixer a París aquella nit de tardor amb gran preocupació de les comares i son pare, el senyor François Arouet, oficial subaltern de la Cambra de Comptes.

Els Arouet vivien a l'illa de la Cité, el cor de la gran ciutat, entre el Sena i la Sainte-Chapelle, a una casa desapareguda com moltes d'aquell districte a causa de les obres d'eixample del Palau de Justícia. Era un nin molt magre, de salut molt feble, que semblava destinat a viure poquet. Fou batejat a la parròquia de Saint-André-des-Arts i li posaren per nom François-Marie.

Foren els seus padrins a la font de baptisme una tia materna, Marie Parent, i l'abat de Châteauneuf. Tant la família paterna com materna procedien del Poitou i eren d'arrels burgeses. Voltaire començà a l'escola l'any 1704.

El seu col·legi era Louis-le-Grand, regentat pels jesuïtes, aleshores enemics mortals dels jansenisme. Aquest centre d'ensenyament es trobava just darrere la Sorbona i havia estat fundat a mitjan segle XVI pel bisbe de Clermont per tal que fos el primer col·legi de la Companyia de Jesús a França. Encara avui, aquesta institució existeix i la trobareu al mateix lloc amb el nom de Licée Louis-le-Grand.

En aquelles aules, del 1704 al 1711, Voltaire obtingué una bona formació humanística i fou educat el seu gust estètic. Tanmateix no el pogueren fer un cristià al gust de l'època puix tenia massa desenvolupat el sentir crític. Potser el professor que sabé exercir damunt ell gran influència fou el pare Porée (1675-1741), mestre de retòrica i autor de tragèdies i comèdies en llatí. Passats els anys, Voltaire, aquella gegantina i universal «petita cosa» escriurà: «Res no podrà esborrar del meu cor el record del pare Porée, doncs mai no hi hagué home que em sabés fer més agradable l'estudi i la virtut».

Voltaire, que va ser capaç de transformar la societat del seu temps, que com a temible polemista obrí nous camins als estudiosos i també a l'esclat de la Revolució francesa desmenteix a tots aquells pobrets mediocres que diuen que la literatura no serveix per a res, quan el que haurien de dir és que ells no serveixen per fer literatura.