Vicenç Ferrer: «La prosperitat sempre ha d'anar lligada al deure d'ajudar»

Fa mig segle que aquest català incansable fa feina amb els més pobres de l'Índia

Vicenç Ferrer, «el Pare» dels desemparats a Andrah Pradesh.

ToniNA GELABERT.Anatapur21/11/99 0:00

Si et trobes al sud de l'Índia i cerques la Fundació, basta demanar pel pare. Vicenç Ferrer fa gairebé cinquanta anys que està devora els més desvalguts. A l'Índia és una llegenda. Ha salvat de la misèria més d'un milió de persones. Vicenç Ferrer i la seva família fan feina amb els descastats o dàlits. A l'estat d'Anantapur, una de les zones més pobres del planeta, un lloc que els geòlegs aconsellaven abandonar a causa del greu procés de desertització que patia, més de sis-cents pobles tenen coberts els mínims en termes d'habitatge, aigua potable, salut i accés a la cultura. L'imprescindible. Però encara queda molt per fer. Fa mig segle que Vicenç Ferrer està fent feina amb els pobres més pobres del sud de l'Índia.

Ferrer explicà a Diari de Balears en què consisteix la seva tasca a la India «al darrere de la Fundació es manté l'esperit que ha tingut des del primer dia, l'esperit que neix amb espontaneïtat del cor dels homes. L'obligació de cadascun de nosaltres, el que els indis denominen dharma, per nosaltres, els que formam part de la Fundació és l'estima als pobres. Això és el que hereteran tots els que fan feina en aquesta organització. Hem de fer el be però amb obres concretes. Ens interessa que els nostres germans no pateixin. Tots els recursos que ens arriben han de produir resultats immediats, aquí, a la terra. Treballadors a la Fundació ja ni ha de totes les edats. Hi ha un relleu constant. Nosaltres hem construït l'organització interna, els que venen darrere, només s'han de concentrar a treballar».

En una àmplia entrevista que reprodueix avui íntegrament el nostre diari, Ferrer explicà que «nosaltres sempre anam al que és pràctic. La societat de consum, la veig com una societat de gent que guanya, que té una certa abundància. Si creix, més recursos vendran cap a nosaltres. Si la societat de consum du més ajuda al tercer món, benvinguda sia. Si està bé o malament ja ho decidiran els grans filòsofs, els grans economistes. Jo el que vull es que prospereu tots, que tengueu més doblers al banc, venga! no siau pobres! Però no hem d'oblidar que això va lligat, estretament lligat al deure d'ajudar. Si guanyes, és per ajudar. Això és el que fa humana la societat».