El fris d'Atenes, convidat de pedra

Els frisos del Partenó, portats a Gran Bretanya el 1801 i exposats a l'esmentat museu des del 1816, són objecte d'una demanda de Grècia, que en reclama la devolució. Fou precisament arran d'aquesta reclamació que es descobrí que la direcció del prestigiós museu londinenc lloga regularment, unes 50 vegades a l'any i per 35.000 lliures la nit (és a dir, uns 8 milions i mig de pessetes), la referida sala.

En el preu no es compten ni el menjar ni el servei. Els convidats als sopars són servits, amb el so d'arpes, per empleats abillats amb vestimenta grega o romana, però aquests no tenen dret ni a ballar ni a fumar, encara que sembla que la prohibició de fumar no es respecta gaire.

Les crítiques han vingut de tots els costats. «Hi ha riscs de danys. Imaginin que un convidat tomba el seu tassó en els frisos», declarà, indignat, Anthony Snodgrass, professor d'Arqueologia de la Universitat de Cambridge. «Què vindrà després dels sopars d'època, orgies a les sales romanes del museu?», planteja el diputat laborista Andrew Dismore, que denuncia els riscs de deteriorament d'aquestes obres d'art.

Confirmat el preu del lloguer, la direcció del museu es declarà sorpresa per les protestes provocades per aquesta explotació comercial del museu. Així, un dels seus portaveus, Andrew Hamilton, esmentà que «tothom ho fa». Per defensar-se, el museu al·legà, així mateix, que només lloga la sala dels frisos a «donadors seriosos i adinerats» i per a vetlades de molt bon gust en les quals la vestimenta ha de ser correcta. «Ningú no hi assisteix nu o vestit indecentment», precisà Hamilton.