«Omplir el teatre, sentir les rialles, veure el públic amb els ulls brillants és l'èxit més gran»

El sopar dels idiotes explica la història d'un executiu que en companyia dels seus amics acostuma a sopar cada setmana amb un convidat molt especial, algú que tengui una afecció estúpida. «El meu personatge és un senyor d'alta classe social, no té prou amb jugar al padle o al tennis i cada dimecres munta un sopar amb un ingenu. Al final no se sap quin és el més idiota, per això no és un vodevil sinó una alta comèdia. A un vodevil s'obrin i tanquen portes, aquí no hi ha ni tan sols portes, sinó que l'obra conta una història».

Una de les altres actrius, Cristina Solà explicà el seu paper a l'obra. «És una al·lota que s'entén amb un senyor major, una mica frívola però no beneita sinó intel·ligent».

En el 97, el mateix autor, Francis Veber, va dirigir la versió cinematogràfica de l'obra. Respecte a si hi ha semblances o no entre ambdues, Marco explicà que «l'essència es la mateixa, el que passa és que el teatre és més viu, el contacte amb el públic és més directe. És una obra de teatre i no cinema. Encara que la història sigui la mateixa s'ha extrapolat al caràcter dels llatins. Els canvis no són essencials, sinó intel·ligents».