La veu menorquina que estrenà el Liceu

«El dia 7 d'octubre va ser un dia d'aquells que difícilment s'oblida a la vida, no només en l'aspecte musical sinó també en l'humà. Era un acte social extraordinari. Tot Europa estava mirant cap a Barcelona. Era un dia tan i tan esperat. Va ser molt emocionant. Per a mi era com tornar a casa. Hi havia una gran expectació, moltes personalitats, i poder actuar-hi no només en la primera obra sinó el mateix dia de la inauguració va ser molt afalagador», deia Lluís Sintes.

El baríton menorquí ja coneixia l'escenari del Liceu abans de cremar-se. «A l'any 90 vaig arribar a Barcelona i em vaig presentar al concurs Eugenio Marco. Vaig cantar a diversos llocs com a Sabadell, Madrid i després al Liceu en el 92. Poder arribar-hi ja va ser molt important, és sense dubte el més gran. Sempre en donaren papers de gran envergadura. Quan el Liceu es va cremar vaig tornar cap a Menorca ja que hi havia crisis econòmica. Després vaig anar fent altres cosetes en diversos escenaris. Quan el dia de la inauguració vaig tornar a trepitjar l'escenari del Liceu vaig sentir una emoció molt gran i mirant el públic vaig tenir la sensació d'estar en el mateix lloc. Dins el cor i el cap penses que aquests cinc anys mai no han existit», explicava Lluís Síntes.