Les mallorquines volen ser mares més que mai

Aquest increment respon a diverses causes entre les quals destaquen la bonança econòmica i l'existència d'un nombre major de parelles de fet que decideixen augmentar la família. Un altre dels motius que es pot deixar de banda és la darrera onada que s'està experimentant arreu del món, i també a les Balears, de voler donar a llum un nadó l'any 2000, l'estrena del nou mil·lenni.

Lògicament, metges, comares i altres especialistes vinculats al món de la reproducció i la natalitat lleven importància a aquesta darrera explicació tot i que el cert és que algunes futures mares han confessat haver concebut el seu fill calculant el dia del naixement.

Segons fonts del departament de ginecologia dels diferents hospitals de Palma així com de l'Hospital de Manacor, el nombre de parts a l'any 98 és notablement superior al d'anys anteriors. El doctor Andrés Calvo, de Manacor, comentà que «efectivament per als mesos de desembre i gener s'espera més feina». «I és que les noves teconologies, la bonança econòmica i en altres casos més puntuals, l'efecte 2000, són circumstàncies que ajuden que hi hagi un desig major de ser mare i/o pare», afegí.

Segons xifres facilitades per la Policlínica Miramar, la línia ascendent de les assistències ocorre a partir del 96. El 1997 aquesta clínica n'assistí 1.449, un centenar més respecte de l'any anterior. El passat any, s'atengueren 1.463 naixements, «una tendència motivada per la millora del nivell adquisitiu de les parelles a l'Illa».

De la seva banda, el doctor Torbado, de la clínica Planas, informà que el seu nombre de pacients embarassades «no és espectacular» i continua en la mateixa línia que l'any passat, quan ja començà a notar-se aquest augment de la natalitat. L'hospital de Son Dureta i la Clínica Rotger no volgueren proporcionar dades numèriques sobre l'evolució de la natalitat, i malgrat reconèixer «tenir més moviment» en l'àmbit de maternitat, insistiren que «demogràficament no era rellevant».