França obté quatre dels set guardons del Festival de Sant Sebastià

La polèmica, com en altres anys, no va ser absent en aquesta edició "el jurat oficial va ser presidit pel francès Bertrand Tavernier", ja que gran part de la premsa especilitzada qüestionà, amb xiulades, la Conxa d'argent a la millor actriu, atorgada a l'espanyola Aitana Sánchez-Gijón.

C'est quoi la vie, de François Dupeyron "una bona pel·lícula que en paraules del seu director és una «visió cinematogràfica del cel, la terra, la vida i la misèria»", guanyà la Conxa d'Or "el màxim guardó del Festival", la Conxa d'Argent al millor actor (Jacques Dufilho) i el Premi Especial de l'Organització Catòlica Internacional del Cinema i l'Audiovisual (OCIC).

La maladie de Sachs, de Michel Deville, va obtenir ex aequo la Conxa d'Argent al millor director i el Premi del Jurat al millor guió. Aquesta cinta critica de manera brillant part de la classe mèdica que des d'una posició arrogant no escolta els pacients i se sent en la possessió de la veritat.

D'altra banda, una altra cinta francesa amb una important càrrega de denúncia social, Ressources humaines, dirigida per Laurent Cantet, va ser distingida amb el Premi Nous Directors.

Finalment, el Premi del Públic va ser per a la també gal·la Ça commence aujourd'hui, de Bertrand Tavernier.
El prestigiós premi de la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (Fipresci) va recaure en aquesta edició en la cinta australiana Soft Fruit, de Christine Andreef, una avantatjada deixeble de la famosa Jane Campion, que narra d'una manera poètica i àcida a la vegada la fi d'una vida.