Josep de Calassanç i la seva escola (1597)

26/09/99 0:00

A l'església de Santa Dorotea, en el barri del Trastevere, a Roma, Josep de Calassanç (1556"1648), sacerdot i pedagog aragonès, posa en marxa la primera escola pública i gratuïta, dos segles abans que els Estats del món industrial poguessin imitar el seu exemple. Peoner de l'escola moderna, Josep de Calassanç haurà de lluitar per tal de defensar la seva obra contra els poderosos que no volen que la cultura arreli en les classes humils. De tot això en vaig escriure una monografia que, guardonada en el concurs literari celebrat a Moià el 1983, es publicà a la revista La Tosca i del qual en vull transcriure ara alguns fragments: «He vist la seva imatge, pintada per Klauber, moltes vegades. És un capellà enmig de tot un barroquisme d'angelots i símbols. Però res de tot això no m'importa gaire. És millor mirar i descobrir el fons dels seus ulls, on reviscola tota la vivor dels homes de combat. I vivor és inquietud. Per això el nostre heroi era un personatge d'avanguarda que va fer tremolar totes les pilastres dels estaments socials de la seva època. Esperit inquiet que recolzava la seva força sobre l'estudi. La universitat el marcà amb un segell inequívoc, aquell que fa la cultura humanística en l'individu rebel, ben capaç de veure el que és injust...».

Nascut a Peralta de la Sal (Osca), anà per molts camins, però es feia realitat allò que diuen que tots els camins menen a Roma...
«Prengué un d'aquells camins i a Roma estant, pogué veure, amb picor de llàgrimes a l'ull, que hi ha pel món més i més colles d'infants que, sobrevivint dintre de la misèria i la brutor, tenen encara fesomia d'àngel. Mal nodrits, famèlics, malalts de rusca desesperada, hi havia a Roma quasi tants d'orfes com rates... I va pensar que caldria nodrir tots aquells cossos d'homes en projecte. I nodrits els cossos, es podrien, aleshores, nodrir les ànimes. I l'esperit del pensament. I enriquir la psique de cadascú...».

Li sobrava raó.
«Trista època aquella, d'ambigüitats filosòfiques, materialismes científics i esglésies nacionals. Però l'Escola Pia ja tenia fonaments didàctics i una sòlida doctrina pedagògica. Aquesta intuïció del deixeble per a l'adquisició dels coneixements que l'envolten serà un segle després utilitzada per Rousseau i servirà de bandera dialèctica als enciclopedistes. Per això no és gaire arriscat de dir que Josep de Calassanç fou un precursor de l'escola moderna i establí la pedra mestra d'una política social en l'àmbit de l'ensenyament bàsic que tres segles després farà servir l'església del progrés com un antecedent del socialisme cristià».

Miquel Ferrà i Martorell