Un far romà a Mallorca (1724)

És trobada al cim del puig de la Victòria, en el terme de Pollença, una làpida de bronze, procedent d'una torre romana i que és, aleshores, dipositada en el museu d'antiguitats del marquès de Campofranco. Les inscripcions informen que l'edifici, amb bassament de marbre i coronat amb doble llum, va ser aixecat amb els diners d'un tal Optat Sever o Optat Servi. Es tractaria, en aquest cas, d'un far que protegia la costa de Pollentia, la capital romana de Mallorca. És fàcil pensar en la torre que serví de model a totes les altres, evocar aquella illa de Pharos, situada prop d'Alexandria, on féu edificar Ptolomeu Filadelf una torre de marbre blanc des de la qual es podrien descobrir les naus a cent milles en alta mar. Tenia cent trenta-cinc metres d'altura, fou construïda el 285 abans de Crist, i va ser considerada una de les set meravelles de l'antiguitat. Sembla, però, que el més vell far que es conserva a l'occident europeu és la torre d'Hèrcules, a la Corunya, atribuïda als fenicis i cartaginesos i transformada pels romans, que va ser restaurada en el segle XVIII i que ens mostra la ja acurada tècnica dels seus constructors. Una autèntica torre de titans, com aquella de la qual ens parlava en el seu magne poema de l'Atlàntida: «Oidà! que anit vos sobra, taurons i aufranys, carnatge, i encara us posa a taula l'Atlàntida els seus fills, que debateguen aigües ençà, llur crit salvatge lligant-se en cor feréstec del mar amb los renills...».