Les trenta-sis papallones diürnes de les Illes

La col·lecció Bri, de Documenta Balear, pretén omplir aquest buit amb uns quaderns de natura que, sense perdre el caire didàctic no s'oblidin del científic.

Pons ha catalogat trenta-sis papallones diürnes enfront de les quatre-centes noctures que hi ha: «És una xifra òptima -explica l'estudiós- per les característiques que tenen les Illes. A la Península, se'n podien inventariar cent i busques». Els insectes diürns són ropalòcers, mantenen una activitat a la claror del sol, i els nocturs, heteròcers, són més discrets.

Ocres, blancs contrastats amb negres, vermells, verds, blaus marins intensos... amb tota una sèrie d'ocel·les i ulls és la gran varietat cromàtica que presenten els exemplars que, a cop d'ull, es poden veure passejant per foravila. Precisament, Pons ha fet una tasca de recerca dels noms populars que han rebut aquests lepidòpters entre la pagesia: «Per què hem de posar a un exemplar «Vanessa» -nom de tradició anglosaxona- quan de tota la vida s'ha dit papallona reina?», asseverà l'estudiós. Si l'insecte en qüestió no ha estat batejat (per exemple, perquè és de recent introducció a les illes), se li ha cercat un nom adient, com el nom de la planta alimentària o la zona per on es mou (com la blaveta dels geranis, la darrera que es va introduir a les Illes des de Sud-àfrica el 1988).

En aquest quadern de natura, Pons descriu els endemismes (espècies que només viuen en una zona geogràfica) i els processos d'especiació (és el cas de la papallona llimonera, que rep el nom científic de Gonepteryx cleopatra balearica). Un apartat del volum també es dedica als estudiosos de les papallones a les Illes. L'arxiduc Lluís Salvador es va interessar per aquests invertebrats illencs i també cal assenyalar Francesc Cardia, un menorquí que va introduir la papallona de la seda, un dels insectes més grans d'Europa, que pot arribar a fer vint centímetres d'envergadura, quan el normal és que vagin de cinc mil·límetres a deu centímetres, aproximadament.