Altres temps de raïms

11/09/99 0:00

La cúpula és com una mena de verger, on les parres s'han ensenyorit del cel i tot el que es veu és una esplendorosa collita de raïm. També hi ha algun arbre, ben carregat de flors o de fruita; la gent sortint dels límits. La pintura és quasi monocroma i, allunyada del lloc on es troba, potser no tindria massa interès: excepte l'esplendorós emparrat que cobreix el sòtil de l'estança. Aquests dies, quan la Mediterrània tota és una festa de la verema, es revifen les imatges trobades a la part superior d'una tomba. Quin paradís hauria d'amagar el fruit de la vinya?

Quan havia deixat enrere el palmerar i l'aigua "alguns ibis picotejaven dins la terra embassada", tot el paisatge havia canviat. Ara l'entorn era un turó cobert d'arena, alguna duna petita que es desfeia i una escampadissa de capelles i tombes buides. Obrir la porta de qualsevol edificació era topar amb el buit i el silenci: enlloc no hi havia ningú. Silenci. A l'alçar la mirada apareixia, verger o paradís, tota l'exuberància del temps de la verema, per exemple. Però per la porta hi entrava massa sequedat, massa pols i calor. Aquell paradís seria com un miratge imaginat per acompanyar a qui, en teoria, havia de restar tota la vida dins aquelles quatre parets. O no?

L'indret dels raïms és la necròpoli d'el-Bagawat, situada sobre el turó el-Teir, als afores d'el-Kharga (Egipte). Les construccions daten dels segles III al V i demostren la presència cristiana al remot oasi. Arreu hi ha inscripcions gregues i coptes, algunes són de l'Antic i del Nou Testament. Els centenars de tombes, fetes amb maons vermells, s'aixequen sobre l'arena i fan un conjunt especial. A més, com que molt poques vegades s'hi troba algun altre visitant, anar-hi és una experiència difícil de descriure. Hi ha el silenci dels morts, però també tota la vida que ens mostren les pintures amb la gent, els animals, els arbres i els raïms que pengen de les parres. Com si sempre fos setembre.