Temps de verema

dBalears04/09/99 0:00

La calor de l'estiu porta núvols i tempestes, entre final de juliol i principi de setembre. Les vinyes mediterrànies estan exposades a la poca fidelitat del temps i, segons diuen els entesos, la qualitat del vi depèn d'una pluja caiguda en el moment oportú, o de la que ha passat de llis. Arribat el dia, tot se sabrà quan s'alliberi el contingut empresonat dins el cristall d'una ampolla. Si hem de creure el que s'ha mantingut escrit o dibuixat des de temps antics, la història del vi arriba des de molt lluny, i a tothom li ha agradat tastar els bons sabors del suc de raïm fermentat. I molt millor si s'ha elaborat amb esment i art, allà on la terra posa la seva saviesa. Llavors es parla del color, de l'aroma i del gust que ens deixa quan passa per la boca. Perquè no es diu res de com fa de transparents les persones que en beuen a bastament?

A principi de setembre, aquestes coses són molt adients. Un esbart d'ocells i altres criatures alades prenen possessió de les vinyes on el raïm ja és a punt de collir, s'escampen entre els ceps i, si les serments són llargues, juguen a amagar"se sota el pàmpol, fan corregudes i cabrioles. Encara no han tastat cap vi, però els seus cossets fan enfebrats, entre l'estiu que s'acomiada i la primavera d'hivern que arribarà qualsevol dia. Cullen els grans d'un a un, tasten els blancs i els negres, fan punteria escopint els pinyols a les orelles de qui es trobi més a prop. Tot el dia és una festa que deixa les vinyes marejades, tanta és la seva vitalitat. També es diu que de vegades hi ha hagut besades ardents i carícies molt ben intencionades. Tot és possible. Si algú no ho creu, potser convindria que ho anàs a cercar als bells mosaics que hi ha penjats al museu tunisenc d'El Djem. Ara havia de posar paraules a una imatge enyorada, i aquesta en podria ser la bella història.