El rei greument malalt

Aquest estiu, a Madrid, mentre un famós ballarí, que en els seus moments d'esplai es dedica a robar a les cases dels senyors que es troben de vacances a la Serra o al Nord, el comentari més freqüent és que el rei està malalt. Diuen que quan assisteix a un acte públic li descobreixen grans ulleres, extrema pal·lidesa de cara i una magror creixent. Tothom es demana... Quina malaltia es menja a poc a poc la vida del monarca? A començaments de mes, Alfons XII visitava els nombrosos malalts que patien la forta epidèmia de còlera i dies després sembla que ja no pot fer una passa. Per complicar més les coses hi ha l'assumpte de les Carolines. Alemanya declara que tot aquell arxipèlag del Pacífic queda sota el seu protectorat. La notícia causa sorpresa en el poble. No així en el Govern, que des de fa una dotzena d'anys rep les queixes d'Alemanya i Gran Bretanya negant-se a admetre la sobirania espanyola a les Carolines. El Govern telegrafia aleshores a l'esquadra del Pacífic, fondejada a Manila i un estol de vaixells de guerra ocupen aquelles illes. Hores després arriba a la zona un canoner alemany i ha de reconèixer els fets consumats. Mentrestant, el rei serà traslladat a El Pardo, on els metges li asseguren bons aires i tranquil·litat. Quasi ningú, però, no sap quina malaltia es menja la vida del monarca. Només a Palau, uns pocs, de total confiança, saben que es tracta de la tuberculosi. Però res no es pot amagar per sempre i la nova s'escampa per tota la capital. Ningú no ignora la doble vida que ha portat Alfons XII, les seves aventures nocturnes... Cànovas ja no pot impedir que tot plegat sigui un secret en alta veu i s'apressa a repartir uns fulls oficials on va dient: «sa majestat el rei, que Déu guardi, continua en el reial lloc d'El Pardo, sense novetat en la seva important salut. Del mateix benefici gaudeix en aquesta Cort sa majestat la reina i la reial família».