Le Ciel Afonic despertarà emocions amb un espectacle a Sencelles

La jove formació és a punt de treure al mercat el seu primer disc «Pornofonia»

Assumpta BassaPalma23/07/99 0:00

Música transparent, sense filtres, directa, dura i tendre a la vegada a través de la qual es pretenen despertar emocions fisiològiques. Però per damunt de tot és música honesta. Així la defineixen els seus integrants. Le Ciel Afonic és una jove formació que es va crear el 1997 i que compta amb intèrprets d'altres grups paral·lels. La seva filosofia és reivindicar la part artística de la música, per això les seves actuacions sempre tenen un caire teatral en el qual la improvisació hi juga un paper bastant destacat. Avui a les 22 hores actuaran a la placeta de l'Obra de Sencelles, dins la Triada musical organitzada per l'Associació Fam.

El pianista Michel Vicensastre, integrant del grup, va explicar com va néixer ara fa dos anys. «La nostra idea era cobrir un buit. A la gent li interessa la música de fons, així hi introduïm l'escenificació; la música que nosaltres feim és honesta sense concessions». El seu programa igual que les seves influències és molt variat, de Scelsi a Jackes Breal, O.Coleman, Piazzolla, Gigi Posse, Hanrahan i Kagel.

«Le Ciel Afonic no és un grup experimental, perquè tots els integrants són en altres formacions», deia Vicensastre. Els integrants de Le Ciel Afonic són mallorquins/francesos: Michel Ferrer (Percussió), Jean Roca (Contrabaix), Antoine Colomar (Guitarra elèctrica), Michel Vicensastre (Piano) i Colombe Bujosa i Jean Daniel (Veus). «La idea pot semblar molt pedant però ens interessen el subrealisme de principi de segle, tot l'ambient francès. Fer el que vulguis, com vulguis i amb els medis que vulguis. I dit així pot semblar una cosa punk però no ho és en absolut. La qualitat musical és increïble».

Pornofonia, és el títol del disc de Le Ciel Afonic que és a punt de sortir al mercat amb composicions pròpies. «Així com quan llegeixes un text t'emociones, el que volem amb la nostra música és despertar emocions i sensacions a la gent, que la música estimuli. El que tenim clar per altra banda és que la música no depèn de la lletra. Ens interessa el renou com a símbol poètic. Així, en el disc hi ha renous de cisterna, ganivets que s'esmolen, crits. Té una part de free-jazz i una altra de rock. Música contemporània».