Una pàgina del diari del Che (1967)

Miquel Ferrà i Martorell25/06/99 0:00

«Hem seguit el camí fet pels ramaders i no n'hem trobat cap. A mig matí hem vist un ranxo de poltres cremat i un avió sobrevolà la zona. No hem pogut saber quina relació hi havia entre aquests dos fets, però seguim endavant i a les quatre de la tarda arribam al Piray, on viu la germana de Paulino. En aquest indret hi ha tres cases, de les quals una abandonada, una segona buida per ara i la tercera com a habitatge d'aquesta dona i els seus quatre fills, però sense el marit, que havia sortit amb Paniagua cap a la Florida. Tot semblava normal. A un quilòmetre hi vivia una filla de Paniagua i aquesta fou la casa elegida per tal d'acampar-hi. Compràrem una vedella que fou sacrificada a l'instant. Llavors enviàrem Coco, Julio, Camba i León a La Florida a comprar queviures. Dissortadament hi trobaren l'exèrcit, devers cinquanta homes i diuen que n'esperen fins a cent-vint o cent-trenta. L'amo de la casa on estam nom Fenelón Coca. La ràdio argentina dóna la notícia de vuitanta-set víctimes però els bolivians callen el seu nombre de baixes. La meva malaltia, l'asma, continua augmentant i no em deixa dormir bé. Ens trobam a una altura de 780 metres...».

El Che Guevara s'ho passava malament. El seu moviment guerriller lluitava totsol, sense ajut del poble ni tampoc del partit comunista bolivià. Els soldats de l'exèrcit, dirigits per la CIA i per instructors nord-americans, el cercaven i li començaven a fer el setge. Però l'heroi de la selva se sabia moure amb rapidesa pels caminals més intrincats i la vegetació més espessa. El dia següent escrivia: «Dia negre per a mi. Quan tot semblava tranquil... hi ha hagut trets. Hem anat a cercar els cavalls i ens hem trobat amb quelcom molt estrany. Hi havia quatre soldats morts sobre la sorra del riu... Vaig donar ordre de no fer trets de cec. Hom havia de mirar bé abans de disparar. Havíem estat a punt de fer uns trets sobre Antonio i Pacho, que sortien de les fosques del fullam selvàtic. De sobte hi hagué un combat. Trets d'un costat i l'altre...». Tanmateix el Che sobreviurà a aquesta acció. I a moltes altres.

Finalment, només a traïció, podrà esser assassinat a un racó d'aquella terra ingrata i irredenta, encara avui, un pou de misèria social. Però el Che es reencarnaria en l'al·lotea progressista de cada generació i enguany mateix, com a símbol d'aquesta permanència, s'ha posat de moda entre el jovent, un barret que imita la boina del Che, un símbol més de la rebel·lia. I és que l'aventura del Che mai no serà oblidada.