Chico de Castellroig

Chico té un restaurant a l'illa grega de Castellroig (Castel·lòritzon o Megisti), terra mediterrània aturada a poques milles del port turc de Kas. Al final de l'estiu, quan ja es dóna per acabada la temporada, quasi només hi ha la gent que fa hivern a l'illa. El local de Chico està a la part alta, a una plaça on hi ha esglésies blanquíssimes plenes d'icones, una caserna i alguna casa amb balcons. Entre aquesta plaça i el far hi ha "desastres de la guerra" una zona on les figueres de cristià treuen fulles dins les llars de foc de les cases destrossades. Les dones de la cuina porten amanida, calamars farcits i retzina (el vi grec tocat pel sabor de la resina dels pins mediterranis) al visitant que contempla aquella quietud assegut sota els arbres de la plaça, a resguard del sol del migdia. Tot i la calor, Chico ja s'ha posat la camisa de franel·la a quadres; els de la caserna se'n van uniformats, però aviat surten amb el mínim imprescindible a estendre alguna peça de roba al balcó de la casa gran. Quan el director de cinema Gabriele Salvatores desembarcà a l'illa per rodar Mediterraneo, Chico col·laborà amb l'equip. No de bades algunes escenes es feren a la plaça on està el seu restaurant. Aquella història cinematogràfica de la Segona Guerra Mundial, amb els soldats italians oblidats durant anys a una minúscula illa de l'Egeu, primer commogué l'illa, després els espectadors. Chico plantà un rètol ben visible a la paret d'una casa esbucada, prop de la porta el restaurant: si algú vol informació sobre el film, ell en té.