Pediimenipet: de l'oblit al Louvre

La mòmia formava part d'un grup de 14 membres momificats d'una mateixa família enterrats prop de Tebes (actual Luxor) en una tomba faraònica reutilitzada en l'època romana. El grup familiar, descobert per l'egiptòleg francès Frederic Cailaud, arribà a París el 1822 i acabà distribuït en museus de província i altres d'Alemanya, Gran Bretanya i Itàlia. Però sense que mai s'hagi arribat a aclarir el perquè, una de les mòmies (la corresponent a un jove de 21 anys, mort l'any 116 D.C.) quedà «oblidada» en la seva caixa d'embalatge original (de fusta i vidre) durant més de cent anys en un dipòsit d'obres d'art del darrer pis del Gabinet de Medalles de la cèntrica Biblioteca Nacional de París. El calor sec originat pel sostre de metall de la Biblioteca va permetre la perfecta conservació de la mòmia, que passà tot el temps coberta amb una simple lona.

Fa deu anys, el periodista que narra aquesta crònica la «redescobrí» gràcies a la seva insistència per voler aclarir detalls sobre una sèrie de mòmies egípcies, entre elles la cèlebre Cleopatra VII, que foren enterrades el segle passat al petit jardí de la Biblioteca, després que haguessin estat exposades al Gabinet de Medalles i s'haguessin deteriorat. Moltes mòmies egípcies, dels milers que es portaren a Europa, acabaren enterrades en diversos jardins públics de París per haver-se descompost.