Le «Boudin» i la legió estrangera (1931)

La versió primitiva de l'himne o cançó de marxa reproduïa encara més al detall aquests sentiments: «Tiens, Voilà du boudin, voilà du boudin, pour les Alsaciens, les Suisses i les Lorrains, pour les Belges y en a plus, pour les belges plus, ce sont des tireurs a cul...». (Mira, vet ací botifarró, vet ací bon botifarró, per als alsacians, suïssos, lorenesos, i per als belgues encara més, que són tiradors al cul...».

Segueixen els mots de la cançó. «Diuen que són legionaris de la Legió immortal que a Tonquín i a Tuyen"Quand il·lustren la nostra bandera. Herois del Camerún, germans nostres, dormiu en pau dins les vostres tombes i en el decurs de les nostres campanyes llunyanes, enfrontats a la febre i al foc, oblidem amb les nostres penes, la mort que mai no ens oblida...».

Un himne que juga amb mots com dégourdis (espavilats) o cafard, malenconia. En aquella guerra, la francoprussiana de 1870 i 1871, els lorenesos i els alsacians, fugint de l'annexió alemanya, s'enllistaren com a legionaris sota la bandera de França. La cançó del boudin s'inspirà en la música d'una obra de Jean Rameau que porta per títol Les sauvages i el director musical de cinema la va fer servir a la pel·lícula de Dick Richards March o die (marxar o morir), que comptava amb Gene Hackman, Terense Hill, Max von Sydow, Ian Holm i Catherine Deneuve com a protagonistes d'un drama en els deserts nord-africans. Altres films i no poques novel·les han parlat també d'aquella causa feta llegenda. I enmig de la llegenda, ja per a sempre, la metàfora del boudin, el botifarró carregat d'espècies i que s'ha de menjar acompanyat d'un bon tassó de vi.