Compte enrere per al «Tenorio Mallorquí»

Avui és el gran dia de l'estrena d'aquesta obra que s'ha recuperat després de molts d'anys d'oblit. Ahir, dia de l'assaig general, la cosa no es va començar a encarrilar fins ben entrada la nit. Quan els actors es varen posar damunt l'escenari, amb tota la concentració del món i amb els nervis a flor de pell, la cosa va sortir rodada. Només hi va haver una absència, la de Joan Martorell, que ha de fer el paper d'Amaga-cantons, que no va poder ser a l'assaig per tenir quaranta de febre. El periodista Carles Duran va llegir el seu paper.

Tota la resta volia mostrar el seu vestuari, unes vestimentes que, creades per Pau Fornés, volen defugir èpoques.
El protagonista indiscutible del muntatge és en Vergueta, paper que broda Pere Estelrich, un home prou conegut en els cercles musicals illencs... i també en els matemàtics, ja que és professor d'aquesta matèria en un col·legi de Palma. Estelrich hi posa tot el seu saber quan diu allò tan suat i tan tòpic de «No és veritat, estimada...» Però el punyeter allò que pretén no és estar-se al sofà amb Tonina, la seva particular Dona Inés, sinó poder gaudir de la butaca tot solet, perquè està rebentat.