Multitudinari homenatge a Bartomeu Ensenyat en el Principal de Palma

La gent que arribava al recinte no passava a la platea, quedava al hall on una gran col·lecció de fotografies i de trofeu feia un repàs a la trajectòria d'un home que va transmetre tot el seu saber sobre els balls i les danses tradicionals no només a una generació.

Es va donar el sus com millor sabia la gent, que era damunt l'escenari: ballant amb el so de les xeremies. El folklorista Francesc Vallcaneras va ser l'encarregat de conduir una cerimònia carregada de tendresa, d'emoció... Vallcaneres va dir que l'Escola de Música i Dansa havia volgut retre aquest merescut homenatge a un home que va veure com més de quatre mil alumnes passaven per la seu: «Aquí hi ha la gent que mai no ha deixat de creure en l'escola».

El primer en obrir els parlaments va ser Pere Serra, president del Grup Serra, «un periodista jovenet que acompanyava els Dansadors de la Vall d'Or en els viatges arreu d'Europa», com ell mateix va dir. Era la veu d'aquells dansadors que varen sorgir a Sóller en la dècada dels 50 i que tant i tant varen aprendre d'Enseñat, un home amb el qual Serra va mantenir una amistat de cinquanta anys sempre impertorbable.

En el següent ball que els balladors obriren i on Vallcaneras anava explicant el ritme del folklore, hi va haver sorpresa: Marieta, una de les dansadores de la Vall d'Or va pujar a l'escenari i, sense pensar-s'ho dues vegades, va començar a seguir el ball. Les sabates, que molestaven, ben prest serien fora dels peus.

Després varen venir actuacions amb Antònia i Pep Rubio (d'Aliorna); Miquela («Miguelina, que em deia don Bartomeu», va corregir ella mateixa) Lladó i Antoni Roig, que varen ser considerats en el viatge a Puerto Rico com la parella més explosiva, que en aquesta ocasió contaren amb l'acompanyament de Pep Antoni Rubio. Les paraules d'Enzo Lauretta, el president del festival d'Agrigento varen donar un aire de calidesa a l'acte, que va continuar amb més actuacions i més balls.