Dos antropòlegs proposen canviar l'arbre genealògic humà

Els científics coincideixen a reconèixer que la mona i els primers exemplars de l'espècie humana, els homínids, començaren a evolucionar per camins diferents fa més de quatre milions i mig d'anys. Avui dia, els antropòlegs atribueixen el gènere humà els nous fòssils descoberts si compleixen amb més d'una de les següents condicions: un cervell amb un volum superior als sis-cents centímetres cúbics, la seva capacitat per parlar un llenguatge, la força de la seva estreta de mans o la seva aptitud per confeccionar eines en pedra.

A partir dels anys seixanta, però, una certa entitat d'aquestes característiques varen ser posades en tela de judici. Per evitar aquesta dificultat, Bernard Wood, de la Universitat George Washington, i Mark Collard, del University College de Londres, proposen nous criteris més fàcils de medir, segons ells. Aquestes dades distintives serien el pes del cos, les seves proporcions, l'aptitud de l'esquelet per caminar de peu més que de pujar-se als arbres, la dimensió de les dents i de la mandibula, així com l'existència de proves d'una certa evolució (que pot ser deduïda a partir de les analisis de les dents o dels fèmurs).

Segons aquests nous criteris, dues espècies que figuraven fins ara a l'arbre genealògic de l'Homo Sapiens modern, l'Homo Habilis i l'Homo Rudolfensis, han de ser descartats. Les seves característiques estan més pròximes a les de la família dels australopitecus que a les que va originar l'Homo Sapiens. Les analisis duites a terme per dos antropòlegs suggereixen que l'Homo Erectus africà, els fòssils dels quals daten de fa 1'9 milions d'anys, és la primera espècie que compleix amb totes les condicions de manera que podria ser el nostre ascendent directe més vell.