La capella del Sant Crist de Santa Creu (1587)

Miquel Ferrà i Martorell31/03/99 0:00

Una Comissió de la Junta parroquial de l'església de Santa Creu composada pels senyors Joan Baptista Despuig, Guillem Delmàs, Miquel Mascaró i Antoni Baró fa donació al sacerdot solleric Jaume Castanyer de la capella de Sant Blai, Sant Honorat i Sant Julià, que passarà a ser la del Sant Crist. Aquesta imatge, de la qual diuen les cròniques «fonc trobada en la centúria de 1500 dins una paret d'una casa en lo carrer de Sant Llorenç de Ciutat de Mallorca», cercava uns orígens en llegendes molt a la moda de l'època i segons la qual es trobava aquell Crist dins la paret des de feia segles, havent- lo amagat allà els cristians per por que no fos destruït pels àrabs. I no és només això. El Crist fou amagat dins la paret amb un llum encès i aquest llum havia romàs inextingible a través dels segles i les generacions. Feliçment trobat, es parlà de gran miracle. La lògica, la història de l'art, l'estil de l'escultura, fan impossible aquest fantàstic relat i amb prou feines podem afirmar que es tracta d'una obra de començament del segle XVI. El poble, però, vol la llegenda de la invenció del Crist de Santa Creu i la perpetua en la glosa següent:

Gran reverència se deu

a vostra imatge sagrada

dins una paret trobada

Sant Cristo de Santa Creu.

Ab un llum molt ardent,

Déu sap los anys que 'ardia',

en la vostra companyia,

fonc miracle molt patent».

Anys després de la troballa es va construir sobre la façana de la casa de la referida tradició, una capelleta amb la imatge del Sant Crist, que ornaven amb flors i llums el dia de la festa major. La donació de la capella al clergue Jaume Castanyer i la confraria corresponent quedava reflectida en un document del qui era aleshores bisbe de Mallorca, Joan Vic i Manrique: «St. Crucifixi, olim de St. Blay i ara rehedificada in honorem et sub invocatio ne del St. Crucifixi, la qual es donada en protecció al Rvd. Mossèn Jaume Castanyer per la sua diligència en reedificar lo cap de dita església caigut i als seus...».

Segons l'amic i historiador Llorenç Pérez que fou autor d'aquesta història, Castanyer millorà la decoració i art de la capella i hi dedicà tots els seus esforços. Moria el 24 d'agost de 1609 i era soterrat dins la mateixa capella. Cap al 1764 era fundada la confraria que restaurava aquella devoció antiga i d'aquesta confraria va sortir ja a la nostra època el grup de penitents que acompanyen aquest Sant Crist en les processons de Setmana Santa. Un dels feligresos que més contribuí amb la seva almoina al manteniment del temple de Santa Creu fou el corsari Antoni Barceló.

I ja sabeu que corsari i pirata, segons com es miri, són homònims. I la majoria d'aquelles naus piràtiques duien noms de sant. Com es menja, això, un país de sants i pirates alhora?