Les primeres estrelles, al laboratori

Norman i el seu equip empraren cosmologia numèrica per examinar els primers objectes astrofísics que s'uniren per la gravetat. «La cosmologia numèrica habitualment implica simular les grans estructures de l'univers, la formació de galàxies i de conjunts de galàxies», diu Norman. «Però també es pot emprar el mateix enfocament numèric i físic per estudiar les primeres estructures que formaren el Big Bang», afegeix. «El que hem trobat amb aquest sistema de simulació varen ser petits grups d'estrelles, cadascun contenint entre 1.000 i 10.000 masses solars», diu Norman. «Malgrat que es tractava de conjunts de matèria de baixa densitat, cada estrella posseïa un alt grau de massa, al voltant de 100 masses solars. Com les estrelles tenien molta massa, s'espargien en trossets fa molt de temps», explica.