Els «Sediments» de Jaume Pinya, poesia de tardor a Gianni Giacobbi

Poc ha canviat el quefer artístic d'aquest pintor que, anys enrere, deixava durant tota la nit les obres a la intempèrie perquè les «arrodonís» la rosada. Continua fent ús d'estris gens convencionals "una canya, un bastó, el dit mateix" per imprimir a les pintures punts de color que destaquen, com constel·lacions, sobre les teles vestides de colors plans. Tota una il·lusió: sota la simplicitat s'amaguen siluetes i capes de color.

La mostra a Gianni Giacobbi reuneix, a més de les pintures de grans dimensions, els dibuixos realitzats amb la superposició de dues capes de paper vegetal, que, segons explica l'artista, constitueixen el punt de referència inicial per les pintures. Tant en aquestes com en els papers es transmet la sensibilitat d'un artista que es declara «emocional i cada cop més individualitzat», que reflexiona llargament davant del llenç blanc abans de posar-hi la primera pinzellada i que viu la pintura com a poesia: una «visió del món des d'una altra òptica».