Neix Charlie Chan (1925)

Miquel Ferrà i Martorell22/03/99 0:00

En aquesta data neix el personatge de ficció Charlie Chan, el detectiu xinès. El seu creador és Earl Derr Biggers (1884-1933), un home que va veure coronada la seva obra literària amb aquest heroi de novel·la negra. Xinès d'Honolulu, Charlie Chan eclipsaria ben aviat el seu autor i el condemnaria a l'anonimat. En aquells anys, els feliços 20, entre dues guerres, la Xina estava en plena època revolucionària i Occident creia en el «perill groc», de manera que es parlava del gran país asiàtic un dia sí i l'altre també en els mitjans de comunicació. Biggers anà a passar unes vacances a Hawai, el 1919, i allà conegué un famós detectiu xinès, Chang Apala, de la policia nord-americana. Posà, doncs, en marxa la benèfica existència d'un xinès al servei de la justícia i la llei, un xinès bon al·lot. I la fórmula va tenir gran èxit. I Charlie Chan aconseguí una fama que pocs personatges han assolit. El cinema, la ràdio i els còmics complementaren aquella literatura d'acció, amb intriga i misteri a balquena, que tothom aplaudia de bon grat. El 1928 la pel·lícula The Chinesse Parrot, (El lloro xinès), del director Paul Leni, interpretant Charlie Chan l'actor So Jin, fou tot un èxit de crítica i públic. Però no deixem de banda els aspectes literaris de Biggers per a la seva criatura imaginària.

Les novel·les, que formen un conjunt limitat i unitari, ens posen al davant d'una acurada psicologia de trets orientals i un estudi sociològic d'acurada anàlisi, tot això unit a uns diàlegs molt vius i a una destra manipulació de les situacions. Educat, Charlie Chan va dient a cada punt la seva cortesia de «Gràcies mil», unes bones paraules i un bon gest que no li impedeixen de ser un home dur i inflexible en la feina. Aquest sergent flemàtic de la policia d'Honolulu té dotze fills i s'ha de guanyar l'arròs de cada dia, per a la seva família, desfent la troca dels embulls i capbussant-se en els misteris del carrer. A la meva novel·la Clar lliri d'aigua, que tracta del món dels restaurants xinesos al nostre país, vaig fer una evocació d'aquest personatge dels anys vint, l'altra cara de la moneda on hi trobaríem, també, Fu-Manchú. Deixant ben clar que no tota la meva narrativa pertany al gènere de la «història-ficció» i que les classificacions són sempre odioses, diem que a Clar lliri d'aigua el protagonista principal és la Universitat de les Illes Balears. Aquestes evocacions «xineses», però, tenen una llarga tradició en la nostra literatura en català i així recordem, per exemple, aquella entranyable aventura d'en Bolavà detectiu, una de les criatures de Josep Maria Folch i Torres a la biblioteca Patufet, magnífics llibres il·lustrats per Junceda i on no hi mancarà la trama xinesa.