Neix Charlie Chan (1925)

Les novel·les, que formen un conjunt limitat i unitari, ens posen al davant d'una acurada psicologia de trets orientals i un estudi sociològic d'acurada anàlisi, tot això unit a uns diàlegs molt vius i a una destra manipulació de les situacions. Educat, Charlie Chan va dient a cada punt la seva cortesia de «Gràcies mil», unes bones paraules i un bon gest que no li impedeixen de ser un home dur i inflexible en la feina. Aquest sergent flemàtic de la policia d'Honolulu té dotze fills i s'ha de guanyar l'arròs de cada dia, per a la seva família, desfent la troca dels embulls i capbussant-se en els misteris del carrer. A la meva novel·la Clar lliri d'aigua, que tracta del món dels restaurants xinesos al nostre país, vaig fer una evocació d'aquest personatge dels anys vint, l'altra cara de la moneda on hi trobaríem, també, Fu-Manchú. Deixant ben clar que no tota la meva narrativa pertany al gènere de la «història-ficció» i que les classificacions són sempre odioses, diem que a Clar lliri d'aigua el protagonista principal és la Universitat de les Illes Balears. Aquestes evocacions «xineses», però, tenen una llarga tradició en la nostra literatura en català i així recordem, per exemple, aquella entranyable aventura d'en Bolavà detectiu, una de les criatures de Josep Maria Folch i Torres a la biblioteca Patufet, magnífics llibres il·lustrats per Junceda i on no hi mancarà la trama xinesa.