El Govern balear no es pronuncia sobre la comissió de l'IEC i la UIB

La veritat és que la notícia ha sortit a la llum arran d'una altra, l'històric vistiplau institucional de les autoritats franceses perquè la Universitat de Perpinyà reconeixi la competència de l'Institut d'Estudis Catalans en matèria lingüística. El conveni que ahir signaren Castellet i el president de la Universitat perpinyanesa, Jean Michel Hoerner, tindrà un resultat no menys històric: la creació d'una delegació de l'IEC al Rosselló, primera seu de l'entitat fora del Principat.

El cas de les Balears, però, no és el mateix. Manel Castellet, president de l'IEC, comentà que la diferència en la situació lingüística de les Balears i del Rosselló és el que impulsa la creació d'una delegació de l'Institut a Perpinyà. Sobretot, afegí, tenint en compte que l'Estatut Balear contempla el català com a llengua cooficial i que l'IEC sempre ha tingut una comunicació fluïda amb la Universitat.

Ara, però, es tracta de crear «una comissió de seguiment que entrarà en funcionament a partir del mes vinent». En principi, aquesta comissió pren els seus representants de la UIB i l'IEC, atès que el Govern balear, en un principi implicat en l'afer, se n'ha desvinculat. Joan Mas i Vives, cap del departament de Filologia Catalana i membre d'aquesta comissió, corroborà aquest fet en comentar que, en un principi, es tractava d'«una relació a tres bandes» i que es feren «converses per mirar en quins punts es podria coincidir». El que és evident és que aquestes converses, almenys per una de les parts, no arribaren a bon port.