«La bellesa s'ha convertit en una màscara»

La catedràtica de Filosofia Amelia Valcárcel, conferenciant de «Dones entre dos segles»

Sandra MartínezPalma10/03/99 0:00

«La bellesa s'ha convertit en una màscara i la màscara es contradiu a la bellesa en ella mateixa, que no és estàtica», afirmà ahir a Palma la catedràtica de Filosofia de la Universitat d'Oviedo, Amelia Valcárcel, participant al cicle Dones entre dos segles amb la conferència La bellesa com a parany. La conferenciant també opinà que aquesta màscara «afecta més les adolescents que les dones que són ja a la universitat». En aquest sentit, afegí que «hauríem de pensar seriosament que l'anorèxia ha de tenir a veure amb certes pràctiques de màscares. I això és molt greu».

Valcárcel destacà que encara ara està molt present un model de dona que ha d'aspirar a la bellesa, una bellesa efímera i a més «culpable però que és l'únic que es té ja que no es pot disposar de poder ni d'intel·ligència». «Aquest model que va ser molt fort i encara ho és, sense anar més lluny fa uns dies sis milions de persones seguiren un certamen de bellesa que no està gens fragilitzat», opinà la filòsofa.

«Com no tothom pot complir els requeriments del cànon de bellesa, creix una indústria enorme que ens diu que la bellesa pot aconseguir-se si es treballa bastant. També se'ns diu que una vegada aconseguida, s'ha de mantenir o es tornarà a la primera condició. La cosmètica, que ja no és una cosa de pocs, que s'ha democratitzat, és com una feina de Sísif (l'home condemnat eternament a intentar fer pujar una pedra per una muntanya)», explicà Valcárcel, per a qui molts dels cosmètics caríssims «ofereixen la il·lusió de la riquesa» i contenten les dones a les quals «no se'ls dóna els doblers suficients perquè tinguin poder, però sí per a cosmètics caríssims».