Thierack i els jutges del III Reich (1944)

Succeí Thierack Roland Freisler, que seria l'encarregat de jutjar els mariscals i generals implicats en el famós atemptat de Rastenburg contra Hitler. Com explica l'historiador Mariano Fontrodona, al capdavant del Tribunal Popular, Freisler agreujà els militars alemanys d'alta graduació, com és el cas del comte Schwerin von Schwanenfeld, una de les glòries d'ambdues guerres. Al mariscal de camp Erwin von Witzleben l'obligà a presentar-se al davant del tribunal sense cinturó i havia de sostenir-se els calçons amb les dues mans i, a cada punt, el vell militar era ridiculitzat.

La justícia havia perdut ja tot el seu veritable sentit i era una trista rialla de revenja política. Una comèdia de mort. Giovanni Papini, el gran novel·lista, posava en boca d'un dels seus personatges dictatorials aquestes paraules, que expressen sens dubte els mals sentiments dels jutges de l'antijustícia: «Hi havia en mi el fort instint del poder i de l'ambició. Qui no ha provat tal prova de força, la pràctica del poder absolut, l'embriaguesa que neix de l'imperi de la nostra voluntat sobre els éssers que consideram inferiors; qui no ha viscut el plaer sobirà de llegir l'obediència, el temor i l'entusiasme en els rostres que l'envolten no pot comprendre i, per tant, no pot jutjar els que han passat de subordinats a amos... És necessari tallar en la carn viva, delmar el poble mal sotmès, assumir la responsabilitat de tota la sang de les bèsties humanes... Sentir el poble dins les teves pròpies mans!».

La bestialitat desfressada de «legalisme» no mereix més comentaris i sí, cada dia, una nova reflexió.