Els cans domèstics i el «Llibre d'Enoc» (1892)

Un grup d'estudiants anglesos descobreix a Sèrbia un manuscrit certament curiós. Es tracta del Llibre dels Secrets d'Enoc, també conegut com l'Eslavònic Enoc, ja que sembla una traducció dels «textos» sagrats dels primers anys del cristianisme. Un cop estudiat, va rebre encara una tercera denominació: El segon Enoc, ja que el primer, més conegut, és l'Ethiòpic. Aquesta obra fou traduïda a l'anglès per Canon R.H. Charles i el doctor W.R. Morfill i posat, després a l'abast, dels estudiants de teologia britànics. Escrits que formen part de tot el patrimoni literari evangèlic anomenat «apòcrif»... Però una acurada anàlisi per part dels investigadors moderns ens destapa que el Llibre d'Enoc té una gran semblança pel que fa al llenguatge, a les imatges literàries i estil amb els altres quatre evangelis, és a dir, els que corresponen als escriptors sagrats sant Mateu, sant Marc, sant Lluc i sant Joan, els quals feren memòria de la vida pública de Jesucrist però també dels seus ensenyaments. Evangeli, del grec euaggelion, que significa la bona nova és doncs un missatge i el llibre compost per un dels nombrosos Enoc de la terra bíblica, perllonga aquest missatge doctrinal sobre aspectes que en aquests moments ens poden semblar útils.