Mazdaistes a Yazd

La deïtat Ahura Mazda al temple zoroastrià de Yazd (Iran).

21/02/99 0:00

A Yazd (Iran) un temple construït els anys quaranta guarda un foc encès fa més de 1.500 anys. Sobre el fester espiritual, situat rere el vidre de la sala on està permesa l'entrada a tothom, es veuen els troncs que mantenen la flama. Al servei d'aquest foc hi ha unes persones escollides que són les úniques que s'hi poden acostar. El visitant que hi arriba des de molt lluny és acollit amb totes les atencions possibles. Quan s'entra al jardí ja es topa, a la part alta de la façana, amb la imatge alada d'Ahura Mazda; és el moment en què es fa avinent l'olor a fum dels troncs que cremen a l'interior. D'aquesta religió, Zoroastre n'és el primer salvat i qui obre les portes del paradís i dóna pas a la vida, un cop guanyada la lluita contra el mal. La terra, associada a Amesa Spenta, no ha de ser sollada pel contacte amb els cossos dels morts, és per això que fins fa només poques dècades, els difunts es deixaven a les «torres del silenci», unes construccions que es troben sobre uns turons situats als afores de la ciutat: quan els corbs havien acabat la seva feina, es recollien els ossos.

Però Yazd no només és això, perquè la ciutat és plena de bells edificis, mesquites amb minarets que s'enfilen fins foradar un netíssim cel cobalt, basars i avingudes amb arbres que fan oblidar el desert que s'estén a pocs quilòmetres del centre. Si es miren les rajoles, colors i dibuixos que cobreixen la quasi totalitat de les mesquites, es descobreix un laberint amb geometria, vegetació i paraules sagrades; un treball artesà que abraça l'art. Contemplant"ho des dels turons on deixaven els morts, es troba, abans d'arribar a l'horitzó de muntanyes que es pinten dins el color de la distància, la ciutat clapada amb la verdor dels arbres, les cúpules i, com lleus línies blavoses, els minarets que es fan fonedissos amb el tremolós aire calent del desert.