L'antifeixisme escènic de Bertolt Brecht (1937)

Miquel Ferrà i Martorell19/02/99 0:00

Bertolt Brecht (1898-1956), poeta i dramaturg alemany, fervent antinazi que a través de la seva valuosa obra pretén transformar un món on les idees i disposicions socials han estat tergiversades pel totalitarisme i el capital. Com a gran renovador de la tècnica teatral va saber utilitzar l'efecte de la distància, del qual és creador. D'aquesta manera, l'espectador no se sentia identificat amb el personatge i el podia judicar des de les seves perspectives crítiques. Un altre valor, molt menyspreat pels dramaturgs «exquisits», fonamental en el cas de Brecht, és l'element històric com era d'esperar en un autor compromès, d'orientacions marxistes i d'una meravellosa capacitat de fabulació. Santa Joana dels escorxadors, Galileo Galilei, Joana d'Arc i el seu procés, Don Joan, La vida d'Eduard II d'Anglaterra, Antígona, Les visions de Simone Machard, etc. encara que el que recordam, tal dia com avui, és l'estrena del drama Els fusells de la mare Carrar, escrita el 1937 sobre una idea del dramaturg irlandès John Synge. L'acció esdevé a Espanya, durant la Guerra Civil i l'estrena va tenir lloc aquell mateix any, en aquesta data, a París, en el paper d'Helène Weigel en el paper de la «Mare Carrar»... Heus aquí un punt de diàleg:

"El capellà: "«L'home ha nascut sense roba, despullat, i això tots ho sabem. El Creador no el fa sortir del ventre matern amb el braç armat. Conec la doctrina segons la qual tota la misèria del món és deguda al fet que el pescador i l'obrer, un obrer com vós, només conten amb els seus braços despullats per guanyar el queviure. Però en cap indret de les Escriptures s'ha dit que aquest món sigui un món perfecte; al contrari, és un món ple de misèria, de pecat i d'opressió. Beneït sigui doncs qui ha estat enviat per sofrir en aquest món, amb el braç desarmat, perquè podrà deixar-lo sense armes a la mà».
"Obrer: "«Ben parlat, mossèn. No vull dir res en contra d'aquestes paraules que tan bé sonen. Però voldria que aquestes mateixes paraules causassin alguna impressió en el general Franco. El pitjor és que el general Franco, armat fins a les dents, no té cap desig d'abandonar la terra. Nosaltres tiraríem totes les armes rere d'ell si ell es decidís a deixar-les. Els seus aviadors han llançat un manifest i l'he recollit avui de terra, a Motril»...

Segueix la conversa.
El sacerdot parla de raons militars, del paternalisme del general facciós, de les bones intencions dels «nacionals», de la fe cristiana de Franco... Enmig de tot això, es mou la mare, la mare que no vol perdre en el combat els seus fills perquè són tot el seu patrimoni, els fills i alguns fusells que guarda a la casa...
«Deixau en pau els meus fills. Em penjaré si ells marxen d'aquí. Sé que és un pecat contra Déu però no puc fer altra cosa...».
Les obres de Brecht són, doncs, positives i posen en joc els contra-exemples que han de ser evitats.