Harmonia corsa

Els pobles es mantenen amb els colors que, amb el temps, aconsegueix la pedra posada a la intempèrie. Si no hi ha afegits recents, el conjunt és com una perllongació del paisatge habitat amb harmonia. Estimat, segurament sense adonar"se'n. A l'ombra dels arbres de la plaça, allà on encara arriben les flors de les hortènsies, es beuen els vins de la terra i es mengen productes, que a vegades tenen gust de merla i llentiscle, elaborats a la terra. Boscos com el de Vizzavona ofereixen la bellesa natural que sempre manté la terra, si els habitants no la fan malbé. El Monte d'Oro es desfà de la neu i tot és un cant cristal·lí de l'aigua que, encarrilada dins els seus camins, té noms com Agnone, Fulminato o Vecchio. S'hi pesquen truites. Fruiten l'arboç i la murtra, floreixen les roses salvatges. Encara amb el gust humit de la muntanya, s'arriba a un port o a una petita platja i, si encara no hi ha arribat del tot això que en diuen progrés, és possible trobar"hi els petits/grans plaers de la simplicitat. S'escolta una música corsa, es mengen uns molls torrats, es beu vi Sartène o Porto"Vecchio. I es calla, s'estima o es fan poemes; tot junt o per separat.