Troben al sud del Perú un santuari preinca en honor al Sol i a la Lluna

El santuari, de devers 700 anys d'antiguitat, va ser localitzat a 2.460 metres sobre el nivell de la mar, a la cima del mont de San Pablo, molt a prop de la ciutat d'Arequipa. A la zona hi han aparegut pedres amb dibuixos de llames, aus, serps, éssers humans i mapes de gran valor històric, que seran objecte d'un estudi exhaustiu.

El recinte arqueològic està format per tres murs de devers 80 centímetres d'alt, disposats en cercles concèntrics i construïts amb pedres unides amb argamassa. Els petroglifs, que formen tres nivells, estaven coberts per la vegetació d'una zona netament agrícola i varen pertànyer a la cultura preinca Juli-Lupaca, segons les referències de ceràmiques trobades. Els lupaca eren un poderós col·lectiu ètnic de parla «aimara» que es va desenvolupar en el període intermedi tardà, entre el 1100 i el 1450 després de Crist i que va ressorgir després de la caiguda de la cultura Tiahuanaco. Segons els investigadors, va desaparèixer a l'altiplà peruanobolivià a causa d'una inundació.

A la zona on s'ha descobert el santuari, segons han denunciat els responsables de la troballa, el Govern peruà vol construir-hi aviat una carretera que obligaria a remoure els petroglifs de la seva base. Arequipa, situada a uns 1.000 quilòmetres al sud de Lima, és considerada una rica zona arqueològica. Aquí va ser on el 1997 es va trobar intacta la famosa mòmia Juanita, una jove donzella que visqué fa uns 500 anys.