L'amenaça de la guerra genètica

Davant aquesta amenaça, i en moments en què «les fórmules de certes armes biològiques estan ja disponibles a Internet», la comunitat internacional «ha de reforçar sense espera la Convenció sobre Armes Biològiques» de 1972, va declarar la BMA, la més alta instància representativa del cos mèdic britànic, en una roda de premsa oferta a Londres en presentar el seu informe «Biotecnologia, Armes i Humanitat».

Fins ara, «en la pràctica, aquestes armes genètiques capaces d'apuntar a un grup humà en particular no existeixen», però la BMA estima que apareixeran «dins d'entre cinc i deu anys». «La experiència ha demostrat que tots els avanços tecnològics no tarden a ser explotats en el desenvolupament tecnològic de l'armament», va declarar la doctora Vivienne Nathanson.

En opinió de la BMA, no hi ha cap motiu perquè la biotecnologia i la ciència genètica quedin excloses d'aquesta tendència i no s'hagin utilitzat «per a fins perjudicials». En el seu informe, l'associació explica que les investigacions sobre el genoma humà permeten comprendre millor d'any en any les diferències genètiques entre els grups humans, per exemple en matèria de grups sanguinis o de resistència a certes malalties, com la desenvolupada respecte de la malària per algunes poblacions de l'oest d'Àfrica.