Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas tenen ganes de fer jugar el públic del Principal

Després de molt de temps donant vida a Ramon i a Laura encara asseguren que és un plaer "esgotador, això sí" sortir a la nit a l'escenari per participar en un joc on hi prendran part també els espectadors, que podran veure dues versions d'una mateixa vida en comú. Dues persones que s'odien amb menyspreu i s'estimen amb desig, amb una passió absorbent i malaltissa fins a fer riure el públic en moltes de situacions en què no riurien en la vida real.

Tots dos actors assenyalen que el text escrit per Galceran "«una anècdota explotada al màxim" és part essencial de l'obra, ja que el qualifiquen d'intel·ligent i hàbil, com hàbil és la direcció de Tamzin Townsend, que ha vist l'obra d'una manera molt peculiar, com ho afirma Vilarasau: «En fer la primera lectura de l'obra, vaig pensar que era una comèdia, però el que es veu a l'escenari no és una comèdia, és una obra d'intriga que arriba a angoixar l'espectador».

Però malgrat el morb, la intriga, els moments angoixants... els protagonistes assenyalen que no és una obra amb moral, sinó que pretén fer passar una bona estona al públic: «Que s'oblidi que és al teatre».