Lorenzo Milà: «A la televisió t'has de creure allò que dius, si no, s'acaba notant»

Sandra MartínezPalma29/11/98 0:00

És el presentador sense corbata de l'informatiu alternatiu: «Las noticias de la 2». Vint-i-cinc minuts diaris, amb llenguatge directe, poca política i moltes històries curioses. Un calaix de sastre, de sastre rigorós i sensibilitzat per l'entorn, que cada nit segueixen més d'un milió i mig de persones. Un públic fidel a la fórmula experimental nascuda fa quatre anys. És el rostre d'un espai que ha trencat motlos. A quin altre informatiu, si no, s'acompanyà la notícia de la troballa de gel a la lluna amb aquest comentari de somriure còmplice: «Els lectors de Tintin ja ho sabíem». Lorenzo Milà, el rostre d'aquest espai de creació i llibertat («no tenim gens de censura», assegurà), fou ahir a Palma. El periodista inaugurà a la Fundació la Caixa el cicle de conferències «El futur i el medi», organitzat pel CIM i el GOB. Milà parlà sobre si els informatius de televisió generen consciència ambiental. Per al periodista, és clar que sí. Però convé no abusar-ne. «Els grups conservacionistes haurien d'anar en compte de no carregar el missatge, haurien de ser menys catastrofistes, si no se satura l'audiència i la gent passa de tot», digué.

Ferm defensor de la televisió pública (espera que el nou director general acabi amb l'actual «híbrid» i aposti per un autèntic model públic), Milà no descartà passar al primer canal de TVE. «Existí la possibilitat l'estiu passat, i l'altre, però no és una necessitat vigent. A més, ser llençat com un personatge televisiu em fa un cert vertigen, no va amb el meu caràcter», comentà Milà que, en aquest sentit, afegí: «A vegades es crea una expectació tan desproporcionada del personatge televisiu que cal tenir els peus en terra per tenir ben clar que som un redactor que presenta». Milà, que tampoc no té «pressa» per anar a les privades, presenta notícies, però fa alguna cosa més. Afirma que creu en el que fa. «A la televisió s'ha de creure allò que dius, si no, es nota. Potser no la primera vegada, pots interpretar-ho un cop, però no sempre», assegurà. També té clar els privilegis de treballar en un canal de públic reduït. «Cerquem allò que ens interessa com a espectadors, el que trobem a faltar», comentà, i afegí: «Crec que una de les claus és que el nostre informatiu és menys polític que els altres. Això és un privilegi molt estrany en televisió. Potser altres cadenes ho voldrien fer però no poden, aquest és un dels avantatges de tenir dues cadenes».