D'Albranca i l'ànima de Menorca (1918)

Francesc Camps i Mercadal (es Migjorn Gran, 1852-1929), metge i folklorista, que emprà com a pseudònim literari Francesc d'Albranca, publica la seva obra Folklore Menorquí de la Pagesia, amb què aconseguí el premi convocat per l'Ateneu de Maó. Nasqué al «lloc», aquí en deim «possessió», d'Albranca, del qual eren pagesos els seus pares. Ja de petit se li desvetllà la vocació de metge i es llicencià en medicina a Barcelona el 1878. Amb el diploma a la butxaca s'establí en el seu poble nadiu fins que va morir. Gran observador, amic de tertúlies pageses, estimà Menorca amb autèntica passió i es va sentir sempre integrat, sense cap orgull de classe social, en la seva gent més humil, entre els seus costums i així descobrí totes les essències de la literatura popular. I així, el seu llibre, en dos toms, conté pregàries antigues, poesies populars de vides de sants, músiques i tonades, contes típics, cançons populars amoroses, líriques i satíriques, les cançons del Llaurador i de les Espigoladores, coverbos, codolades, gloses i glosadors, jocs infantils de calcular, jocs de filletes, cants infantils, endevinalles, refranys, faules vulgars, encantaments, tradicions de gegants, records dels temps dels moros, històries de pirates, patrons de la pagesia, bruixeries i maltevulls, festes majors, contes de por, medicina popular, veterinària antiga... En resum, un autèntic tresor de la terra, amb molts detalls i testimonis dels segles XVIII i XIX que haurien, potser, desaparegut si no fos pel metge-escriptor des Migjorn Gran.