Cràter trencat

Ara el cràter ja és un nom propi, perquè Cràter és el port d'Aden: com una ferradura oberta vers la blavor de l'oceà Índic. A la tarda hi arriben barques d'estirada silueta que, a causa de la poca profunditat, fondegen abans d'arribar a la vora. Desembarquen la pescada i, fugint del sol massa feixuc que encara cau sobre el sud iemenita, subhasten el peix. Quan, amb la marea baixa, la mar s'ha fet lluny deixant redols d'arena lluenta, la gent ho envaeix intentant treure algun fruit de la mar o, simplement, per jugar o fer l'ullastre esbrancat, els més esportistes. Cràter manté la boca oberta "roca pura totalment pelada" sense gaire edificacions que desfigurin el panorama: dos petits restaurants amb enramada, unes barraques de pescadors, el local on es ven el peix. A banda de la gent, el panorama es completa amb les barques tombades sobre l'arena a l'espera dels calafats, i un castell tancat sobre el punt més elevat de les roques de lava. El vell cràter ara és Cràter, una superfície blava fins a l'horitzó. O més.